Generalitat de Catalunya

Acords de govern

Inici > Acords de Govern> 27 de novembre de 2007 > El Govern adapta la seva estructura al nou marc estatutari
Dimarts, 27 de novembre de 2007

El Govern adapta la seva estructura al nou marc estatutari



La nova legislació preveu i regula la figura del vicepresident del Govern, que podrà nomenar viceconsellers juntament amb el president de la Generalitat


La norma fixa la participació del Govern en els processos per designar membres del TC i el CGPJ


També queden regulades la figura del cap de l'oposició i les atribucions del Govern en funcions, entre d'altres qüestions


El Consell de Govern ha aprovat avui el Projecte de llei del president o presidenta de la Generalitat i del Govern, que regula l'elecció, l'estatut personal i les atribucions del president, així com la composició, les atribucions, l'organització i el funcionament del Govern de la Generalitat. La Llei, que adapta l'actual legislació al nou marc estatutari, preveu i regula la figura del vicepresident del Govern, que a banda d'assumir les competències pròpies del conseller primer, és titular d'un departament i té capacitat per nomenar viceconsellers.

La Llei del president o presidenta de la Generalitat i del Govern estableix que el Govern es compon del president -que té la més alta representació de la Generalitat, la representació ordinària de l'Estat a Catalunya i dirigeix i coordina l'acció del Govern-, el conseller primer i els consellers i preveu que el president pot nomenar un vicepresident del Govern, si no s'ha nomenat cap conseller primer.

Segons el text normatiu, el vicepresident és membre del Govern i, a diferència del conseller primer, és titular del departament que li assigni el president. Té també les funcions pròpies del conseller primer, com són convocar i presidir el Consell Tècnic; coordinar i supervisar l'activitat de les delegacions territorials del Govern; exercir la suplència i la substitució del president de la Generalitat en cas d'absència, malaltia, impediment o cessament, i rebre informació de la Secretaria del Govern dels projectes de decret dels departaments abans que siguin incorporats en l'ordre del dia del Consell Tècnic.

Així mateix, el president pot delegar en el vicepresident el desplegament de les directrius generals de l'acció de govern i la coordinació de l'activitat dels departaments. A banda, se li reconeix la capacitat, juntament amb el Departament de la Presidència, de nomenar viceconsellers amb un àmbit d'actuació específic. La resta de departaments poden nomenar comissionats.

A efectes de protocol, tant el vicepresident com el conseller primer tenen una posició preeminent respecte la resta de consellers.


Les atribucions del Govern en funcions

Una altra novetat important de la nova norma és que estipula les atribucions del Govern en funcions, que ha de facilitar el normal funcionament del procés de formació del nou Govern i el traspàs de poders. La Llei fixa que el Govern en funcions ha d'ajustar la seva gestió al despatx ordinari dels assumptes públics i s'ha d'abstenir, llevat dels casos d'urgència degudament acreditats o per raons d'interès general, d'adoptar qualsevol mesura. Així mateix, pot dictar decrets llei però en cap cas pot aprovar el Projecte de llei de pressupostos de la Generalitat ni tampoc presentar projectes de llei al Parlament de Catalunya. La delegació legislativa efectuada per la cambra s'exhaureix quan el Govern es troba en funcions.

En una disposició final, la Llei fixa la figura de cap de l'oposició, que designarà el president del Parlament de Catalunya via resolució. El cap de l'oposició serà la persona que ocupi la presidència del grup parlamentari de l'oposició amb més escons al Parlament o que hagi obtingut més vots, en cas que dos grups tinguin el mateix nombre d'escons. Pel que fa a les seves funcions, ha de ser consultat, a iniciativa del president de la Generalitat, en els assumptes més importants per a Catalunya i ha de proposar millores a l'acció de Govern. Quant als seus drets, rep el tractament d'honorable senyor, segueix els expresidents de la Generalitat en termes protocolaris i percep una retribució del Parlament, més enllà de la que tingui com a diputat.


El nou marc estatutari

L'aprovació de la nova Llei s'ha fet necessària amb el canvi de marc estatutari, tenint en compte que la legislació que actualment regula aquestes institucions, la llei 3/1982 del Parlament, del President i del Consell Executiu de la Generalitat, es va dictar a l'empara de les previsions de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979.

El nou text actualitza qüestions recollides al nou Estatut, com la participació del Govern en els processos per designar els magistrats del Tribunal Constitucional i els membres del Consell General del Poder Judicial, la proposta dels membres del Consell de Garanties Estatutàries o la voluntat de fer sentir la seva veu en les negociacions amb la Unió Europea. La nova Llei deroga la del Parlament, del President i del Consell Executiu de la Generalitat, excepte en els preceptes relatius al Parlament, institució aliena a aquesta normativa. També deroga la Llei 1/2005 del conseller o consellera primer del Govern de la Generalitat. Amb tot això, el règim jurídic del president i del Govern queda integrat en un únic cos normatiu.


Avís legal | Accessibilitat | Sobre gencat | © Generalitat de Catalunya