Generalitat de Catalunya

Acords de govern

Inici > Acords de Govern> 12 de juny de 2007 > Creu de Sant Jordi 2007
Dimarts, 12 de juny de 2007

El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 20 personalitats i 11 entitats


El Govern ha acordat avui concedir la Creu de Sant Jordi a 20 personalitats i 11 entitats que s'han destacat pels serveis prestats a Catalunya en la tasca de defensa de la seva identitat i de restauració de la seva personalitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural. L'acte de lliurament tindrà lloc el proper dia 26 de juny en un acte solemne al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat.

20 Personalitats rebran la distinció en l'edició d'enguany

  • Eduard Bajet: Barcelona, 1949. És advocat, catedràtic de Dret de la Universitat de Barcelona i ha estat magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Autor de diversos estudis jurídics, és director de la col·lecció "Textos Jurídics" de l'Editorial Bosch i patró fundador de la Fundació Jaume Callis, dedicada a l'edició de textos de dret històric català. És el cònsol honorari a Barcelona de la República de Togo.
  • Sara Blasi: Nascuda el 1942. Pedagoga de reconegut prestigi, ha exercit diversos càrrecs directius a l'anterior Departament d'Ensenyament. Ha presidit el Consell Escolar de Catalunya.
  • Àngel Casas: Barcelona, 1946. Periodista i presentador televisiu, molt dedicat des de fa anys a la difusió musical i també de la memòria de la Nova Cançó. En català té publicades dues novel·les: Fred als peus (2002) i L'home a qui se li precipitaven els esdeveniments (2005).
  • Francesc Xavier Ciuraneta: Palma d'Ebre (Ribera d'Ebre), 1940. Eclesiàstic. Ha estat bisbe de Menorca (1991-1999) i de Lleida (1999-2007). De tarannà conciliador, ha hagut d'afrontar el complex litigi per les obres d'art del Museu Diocesà de Lleida amb la diòcesi de Barbastre-Monsó. El mes de febrer d'enguany anuncià la seva renúncia per motius de salut.
  • Carles Duarte: Barcelona, 1959. Poeta i lingüista. La seva poesia, inspirada en el paisatge i la cultura mediterranis, té com a temes centrals el somni, la tendresa i l'oblit, en un món de sensacions a través de la imaginació i la consciència. Ha publicat llibres de lingüística històrica i de llenguatge jurídic i administratiu. Fou secretari general de la Presidència de la Generalitat i actualment dirigeix la Fundació Lluís Carulla.
  • Teresa Duran: Barcelona, 1948. Escriptora i il·lustradora, molt destacada per la seva dedicació al llibre infantil i juvenil, tant en el camp de la creació com de la investigació, la crítica literària o distintes formes de docència i difusió. Ha escrit més de cent llibres per a infants i joves. Cal destacar-ne Joanot de Rocacorba (1982), A les fosques (1989) o la col·lecció Popof i Kokatasca. També ha traduït obres tan destacades com els Contes per telèfon de Gianni Rodari o Els últims gegants de François Place, i ha col·laborat en diferents revistes infantils.
  • Rosa Maria Estrany: Barcelona, 1936. Diplomada en treball social. Fundadora i presidenta de la Fundació per la Lluita contra l'Esclerosi Múltiple, ha dedicat més de vint-i-cinc anys de treball a la lluita contra aquesta malaltia.
  • Josep Lluís Fernández Padró: Barcelona, 1940. Rector i bomber. Llicenciat en filosofia pontifícia a Roma, ha estat cofundador del Cos Provincial de Bombers Voluntaris de Barcelona. Ha rebut la medalla d'or per 35 anys al cos de Bombers de la Generalitat. Ha estat rector de la comunitat de Sant Isidor de Barcelona i de la comunitat de Sant Josep Oriol de Santa Coloma de Gramanet. Missioner al Camerun entre el 1971 i el 1986.
  • August Gil-Matamala: Advocat. Té una llarga i prestigiosa trajectòria en l'àmbit de la defensa i extensió dels Drets Humans. Presideix l'associació Advocats Europeus Demòcrates (AED), constituïda a Estrasburg l'any 1990 i dedicada a la defensa dels drets ciutadans, la preservació de la independència dels advocats i la lluita per la instauració d'un dret europeu democràtic i progressista.
  • José Manuel Lara: Barcelona, 1946. Empresari i president del grup Planeta des de l'any 2003. Entre altres càrrecs, és membre del consell consultiu del BBVA, del consell d'administració de la Fira de Barcelona i, des del 2005, president del Cercle d'Economia.
  • Rosa Novell: Barcelona, 1953. Actriu de teatre -debutà el 1974 amb Les Troianes d'Eurípides- i més tard directora escènica. Al llarg de la seva prestigiosa trajectòria, ha obtingut diversos guardons.
  • Maria Antònia Oliver: Manacor, 1946. Escriptora, dedicada sobretot a la novel·la i la narrativa. Entre les seves obres figuren Cròniques d'un mig estiu (1970), Estudi en lila (1985) i Joana E. (1992). Ha fet també guions televisius.
  • Ventura Pons: Barcelona, 1945. Realitzador cinematogràfic. D'entre els seus films cal esmentar Ocaña, retrat intermitent (1977), El vicari d'Olot (1980), Puta misèria (1989), Actrius (1996), Amic/Amat (1999) o Amor idiota (2005). Ha representat el cinema català en nombrosos festivals internacionals.
  • Victòria Sau: Barcelona, 1930. Doctora en psicologia i llicenciada en història contemporània. Les seves obres -a partir de l'inicial Manifiesto para la liberación de la mujer (1974)- han contribuït decisivament a l'extensió de la consciència feminista i a la reivindicació de la paritat entre els gèneres.
  • Jordi Solé-Tura: Mollet del Vallès, 1930. Polític i jurista. Va ser dirigent de Bandera Roja i del PSUC. Ja al PSC, entre 1991 i 1993 fou ministre de Cultura. Entre les seves obres figuren Catalanisme i revolució burgesa (1967), Ideari de Valentí Almirall (1974) i Autonomies, federalisme i autodeterminació (1987).
  • Ricard Torrents: Folgueroles (Osona), 1937. Filòleg, teòleg i professor de literatura, impulsor i primer rector de la Universitat de Vic. President de la Societat Verdaguer, ha publicat nombrosos treballs sobre l'obra del poeta.
  • Núria Vilaplana (Núria Pompeia): Barcelona, 1931. Dibuixant i escriptora. Els seus dibuixos inicials palesaven una clara intenció crítica amb la pròpia classe social, l'alta burgesia. A més, té publicades novel·les i narracions i ha col·laborat als mitjans de comunicació.
  • Xavier Vinader: Sabadell, 1947. Periodista, ha destacat per la seva lluita continuada per la llibertat d'expressió. La seva activitat el va dur a ser empresonat a Carabanchel el 1984. Ha estat president de l'ONG Reporters sense Fronteres. Professor universitari, ha lliurat el seu valuós arxiu al Centre d'Estudis Històrics Internacionals.
  • Rosa Maria Virós: Barcelona, 1935. Catedràtica de Ciència Política i de l'Administració i rectora de la Universitat Pompeu Fabra fins al maig del 2005. Va ser la primera dona que arribava al Rectorat d'una universitat catalana.
  • Jorge Wagensberg: Barcelona, 1948. Físic i professor de la Universitat de Barcelona. Fundador i director de la sèrie Metatemas, de l'editorial Tusquets, dedicada a la divulgació científica. Ha publicat al voltant d'un centenar de treballs sobre temes científics molt diversos i ha estat director de CosmoCaixa.

Un total d'11 entitats rebran també la Creu de Sant Jordi

  • Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions Terroristes: Creada a partir de la delegació catalana de l'Associació de Víctimes del Terrorisme. Destaca per la tasca d'assistència, tan social, com jurídica, econòmica, psicològica etc., a les víctimes del terrorisme residents a Catalunya, i per l'organització d'actes de reivindicació dels drets de les víctimes.
  • Associació Catalana per la Infància Maltractada: Es constitueix formalment el 1988, tot i que portava alguns anys actuant en grups de treball. És una associació sense ànim de lucre que vetlla pels drets i les necessitats dels infants. L`ACIM promou actuacions adreçades a prevenir i pal·liar les situacions de maltractaments infantils, i està integrada per professionals de diferents disciplines (assistents socials, educadors, juristes, mestres, pedagogs, psicòlegs, infermeres...).
  • Associació La Bressola: Va iniciar l'activitat a Perpinyà a principis dels anys 80 treballant per a l'educació i la cultura catalanes dels infants. Aquesta agrupació d'escoles laiques catalanes aviat va esdevenir un referent de l'activisme cultural i lingüístic a la Catalunya Nord, i la seva tasca ha estat essencial pel que fa a la defensa i la recuperació de la llengua i la identitat catalanes. L'Associació La Bressola ha aconseguit liderar una educació que defensa els valors de la convivència, la tolerància i l'enriquiment que suposa el plurilingüisme amb la implicació d'institucions, entitats, famílies i el conjunt de la comunitat educativa.
  • Casal dels Infants del Raval: Constituït el 1982, és una associació que afavoreix processos de canvi en un entorn proper -el barri del Raval de Barcelona- i promou la mobilització ciutadana i el voluntariat actiu. Treballen per aconseguir millores concretes i duradores en la qualitat de vida dels infants, joves i famílies en situació o risc d'exclusió social i en les comunitats on viuen. Les seves principals activitats són: suport social a Infants i famílies, suport al procés escolar, dinamització de joves i de la comunitat, integració de joves sense xarxa social, formació i inserció social i laboral.
  • Club Esportiu Europa: Entitat vinculada al barri barceloní de Gràcia que enguany commemora el centenari de la seva fundació. És un dels clubs de futbol històrics de la ciutat de Barcelona, el primer equip del qual milita actualment a la Tercera Divisió. Es troba molt arrelat al seu entorn i ha esdevingut, doncs, un agent de cohesió social i de vertebració col·lectiva.
  • Club Natació Barcelona: Fundat el 1907 pel nedador Bernat Picornell a la Barceloneta. La primera seu esportiva del CNB fou als Banys Orientals, per ocupar més tard l'emblemàtic establiment dels Banys de Sant Sebastià. Aviat el club es va convertir en una de les grans iniciatives de la societat civil catalana i en l'entitat esportiva més emblemàtica de la ciutat, amb un paper fonamental en la fundació de les federacions catalana i espanyola de natació. Enguany celebra els cent anys d'activitat tot consolidant-se com una entitat lúdico-esportiva de primer nivell, amb onze seccions esportives en funcionament i una significativa tasca pel que fa a l'obra social.
  • Cobla La Principal d'Amsterdam: Fundada l'any 1987 per un grup de músics professionals neerlandesos, aquesta cobla és l'única que existeix fora de Catalunya. Gràcies a la seva tasca la música de la sardana i els instruments específics de la cobla són coneguts més enllà de Catalunya. Aquest any celebra el seu 20è aniversari.
  • Federació d'Associacions de Mares i Pares d'alumnes de Catalunya (FAPAC): Creada el 1978, té 1.678 associacions de mares i pares d'alumnes (AMPA) federades, de les quals és l'òrgan de relació i coordinació. Ofereix assessorament i orientació a aquestes AMPA i les ajuda en la seva relació amb l'Administració en aspectes d'assessorament jurídic, fiscal i comptable. Té la seu a Barcelona i delegacions arreu de Catalunya.
  • Fundació Catalana Tutelar Aspanias: Creada el 1986 i formada per un grup de pares, voluntaris i professionals sensibilitzats amb els drets i els interessos de les persones amb discapacitat intel·lectual. Ofereix serveis d'assessoria jurídica i d'orientació familiar en casos en què els pares dels discapacitats encara visquin. I en el cas que faltin els pares, exerceix la tutela de les persones amb discapacitat intel·lectual, així com atenció i seguiment en defensa dels seus drets. Amb seu a Barcelona, del 1992 al 2006 han passat de tenir 30 persones tutelades a tenir-ne 306.
  • Museu del Joguet de Catalunya: Inaugurat el 1981 a Figueres, té el Premi Nacional de Cultura Popular 1999. Exhibeix més de 4.000 peces: mecanos, teatrins, cavalls de cartró, baldufes, jocs per a invidents. Alguns d'aquests joguets havien pertangut a personatges com Salvador Dalí, Federico Garcia Lorca, Salvador Puig Antic, Pere Casaldàliga, Josep Palau i Fabre, Frederic Amat, Joan Miró, Joan Brossa.
  • Pastorets de l'Ametlla de Merola (Agrupació Cultural Espai): Els Pastorets de l'Ametlla de Merola (Berguedà) conformen, des del 1878, una tradició molt arrelada en la qual hi participen tots els veïns. Actualment els impulsa l'Agrupació Cultural Esplai, fundada el 1975, que també s'ocupa de mantenir i revitalitzar altres manifestacions culturals.

Avís legal | Accessibilitat | Sobre gencat | © Generalitat de Catalunya