Generalitat de Catalunya

Acords de govern

Inici > Acords de Govern> 22 de maig de 2007 > Pla de Desenvolupament Rural 2007-2013
Dimarts, 22 de maig de 2007

Més ajuts a la modernització del camp i més joves, principals actuacions del Pla de Desenvolupament Rural 2007-2013


El Govern passa a ser l'administració que aporta més diners al Pla de Desenvolupament Rural (PDR), superant la UE i al Govern central. En total, el Govern invertirà 1.016 milions d'euros al camp català Per potenciar el desenvolupament del sector agrari, es redueix l'aportació en infraestructures, que es finançaran amb altres instruments


El Govern ha aprovat avui el nou Programa de Desenvolupament Rural (PDR) per al període 2007-2013, que ha elaborat el Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) i que té com a objectius centrals la modernització del camp i la incorporació de joves al sector. En total, el Pla preveu destinar un total de 1.016 milions d'euros al sector agroalimentari català, que disposarà així de més recursos que en el període 2000-2006.

El Pla de Desenvolupament Rural té com a finalitat modernitzar l'estructura agrària, adaptar les produccions al mercat i fomentar que el valor afegit dels productes agroalimentaris benefici als agricultors. Al mateix temps, el programa també assegura una producció sana i de qualitat, manté la competitivitat de les produccions agroalimentàries optimitzant l'autorització de recursos i la incorporació de nova tecnologia.

El nou PDR aposta clarament per la modernització del camp català, la incorporació de joves i l'agricultura professional. D'altra banda, cal tenir en compte que la modernització del camp català, a part de les mesures del PDR, també compta amb el Pla de Regadius, que també està executant el DAR, i que té com a objectiu millorar la competitivitat de les explotacions agràries.

Les fonts de finançament del Pla de Desenvolupament Rural 2007-2013 són tres: la Unió Europea, el Govern central i el Govern de la Generalitat. En aquest sentit, el Govern català ha incrementat la seva aportació en un 40%, fins a situar-se en els 469 milions d'euros, mentre que l'Estat Espanyol també ha elevat la seva aportació, en un 33% perquè el camp català disposi d'ajuts a la modernització, a la incorporació de joves i per fomentar una agricultura professional en tots els sentits.

Pel que fa a l'aportació de la Unió Europea, la seva contribució s'ha reduït un 40% ja que Catalunya, gràcies al creixement dels seus indicadors socioeconòmics, ja no és una regió de convergència. Actualment, els fons europeus s'han de redistribuir entre un major nombre de regions arran de l'ampliació de nous membres.

Cal tenir present que l'actual política agrària comunitària (PAC) està configurada per dos pilars. D'una banda, el primer pilar preveu polítiques reguladores de mercat, amb ajuts directes a les explotacions agràries, finançats al 100% amb fons pressupostaris comunitaris. L'any passat, 316 milions d'euros es van destinar a ajuts directes als agricultors catalans. I d'altra banda, el Segon Pilar preveu mesures i ajuts socioestructurals que es financen entre la Unió Europea i els Estats Membres, on s'emmarca el PDR.

Pel que fa al pes de cadascuna de les tres administracions en el finançament del PDR, durant el període 2000-2006, l'aportació catalana va ser del 33,7% mentre que en el nou PDR serà del 46,2%. Aquestes xifres ens indiquen que l'administració catalana ha passat a ser la primera quant a aportació econòmica dins el PDR mentre que en el període anterior l'aportació més important va provenir de la Unió Europea.

D'acord amb la distribució prevista dels 1.016 milions del PDR, el 54,5% del pressupost està destinat a l'increment de la competitivitat del sector agrari, mentre que el 29,5% permetrà millorar el medi ambient i l'entorn rural. El tercer paquet es destinarà a la qualitat de vida i la diversificació, un 12,6%.


Es redueix l'aportació a infraestructures en pro del sector agrari català

Pel que fa partides concretes, 554 milions es dediquen a l'eix 1: Increment de la competitivitat del sector agrari, el que representa un 12,6% menys que a l'anterior període. Aquesta reducció ve motivada per la decisió del Govern de treure d'aquesta partida els diners destinats a regadius, com s'aprecia en la partida d'infraestructures, que baixa prop d'un 64%, en passar de 344 milions d'euros a 125 milions.

En aquest sentit, durant el període 2000-2006 es van destinar 344 milions d'euros a la partida d'infraestructures, mentre que en el període 2007-2013 es destinaran 125 milions d'euros. Això significa que en l'anterior període es van destinar 654 milions d'euros en el sector agrari, mentre que ara se'n destinaran 890, és a dir, un 36% més respecte el període anterior (236,5 milions d'euros més).

Des del DAR s'ha volgut prioritzar en aquest nou PDR al sector agrari i al món rural i per aquesta raó s'ha disminuït l'aportació a la partida d'infraestrucutres (regadius, camins rural i concentracions parcel.làries). Això no vol dir que des de l'Administració agrària catalana es doni menys pes a aquest tipus d'inversions, sinó que aquestes estaran gestionades des d'altres instruments que es disposen, com ara el Pla de Regadius.

Dins de l'eix 1, una de les partides que més creix i respon a les demandes dels sindicats agraris és la destinada a incorporació de joves. En concret, s'incrementa un 52,6% la dotació i es passa de 44,5 milions d'euros a 68 milions d'euros per aquesta finalitat.

Un altra línia d'ajusts clau dins aquest eix és la modernització de les explotacions, amb una dotació de 120 milions, prop d'un 70% més (71 milions d'euros en el període anterior).

El DAR considera primordials les inversions a joves i a la modernització de les explotacions i per aquest motiu hi ha el ferm compromís d'atendre totes les sol.licituds d'aquest tipus que arribin al departament, ja que es considera que aquesta és una mesura clau pel futur del camp català.

D'altra banda, l'assessorament és una novetat en aquest PDR, i permetrà oferir les eines necessàries a l'agricultor per fer viable la seva explotació. 54 milions d'euros aniran destinats a aquesta finalitat durant el període 2007¬2013. Dins aquest eix també cal remarcar la partida a indústria alimentaries i cooperatives, que incrementa en un 14% respecte l'anterior període; i la de promoció i qualitat dels aliments, que incrementa en un 146,8%.


Les mesures agroambientals i el foment de la ramaderia ecològica compten amb quasi un 50% més de pressupost

A l'eix 2, que concentra les actuacions destinades a la millora del medi ambient i l'entorn rural, una de les mesures més potents són els ajuts agroambientals i foment de la ramaderia ecològica. Amb un creixement del 40,9%, el sector disposarà de fins a 183 milions d'euros.

En aquest sentit, cal remarcar, pel que fa als recursos concrets destinats al sector ecològic, que durant el període 2000-2006 es van destinar quasi 20 milions d'euros, sumant la mesura d'agricultura i de ramaderia, mentre que pel nou període les ajudes previstes pugen a més de 33,5 milions, gairebé un 70% d'increment.

D'altra banda, s'ha incorporat un incentiu del 10% de l'ajuda quan tota la producció certificada es comercialitzi al consumidor etiquetat com ecològic o es vengui a altres empreses certificades de producció agroalimentària ecològica.

Amb aquest increment es pretén potenciar la producció ecològica per tal que els consumidors trobin facilitat aquest tipus de producció i es posi en valor la seva qualitat.

En el marc del tercer eix, que uneix les polítiques destinades a la qualitat de vida i la diversificació de l'economia a les zones rural, es disposa d'un total de 128 milions d'euros, un 75% més. En aquest apartat, es fomenta la creació de microempreses, foment del turisme, patrimoni rural, entre d'altres. Parlem de 65 milions d'euros, un 152% més que en el període 2000-2006.


La metodologia Leader

La metodologia comunitària Leader rep un fort impuls en aquest nou període amb una dotació total de 106,4 milions d'euros. D'aquesta manera, mesures concretes dels eixos 1 i 3 es podran gestionar a través del Grups d'Acció Local. Així s'incentiva que les decisions dels objectius i les estratègies es facin d'acord a les necessitats d'un territori i les seves especificitats. En concret, dins de l'eix 1, les mesures són la d'inversions per la millora dels processos de transformació i comercialització dels productes agraris i, en l'eix tres són la creació i desenvolupament de microempreses, el foment d'activitats turístiques i la conservació i millora del patrimoni rural.


Avís legal | Accessibilitat | Sobre gencat | © Generalitat de Catalunya