El Govern impulsa un conjunt de mesures per lluitar contra la sinistralitat laboral i millorar la seguretat i la salut en el treball
En destaca la posada en marxa d'un programa voluntari de reducció dels accidents al qual es poden acollir les empreses amb elevada sinistralitat
La consellera de Treball, Mar Serna, ha presentat avui al Consell de Govern un informe on s'analitza la situació de la sinistralitat laboral a Catalunya. Un dels eixos d'aquest informe és que, si bé actualment la sinistralitat laboral se situa en els nivells més baixos des de 2002, i l'índex d'incidència d'accidents de treball -nombre d'accidents per cada 100.000 treballadors- s'ha mantingut per tercer any consecutiu per sota de la mitjana espanyola, aquests avenços són encara insuficients.
Amb l'objectiu de reduir la sinistralitat laboral a Catalunya, el Govern ha posat en marxa una sèrie de mesures basades en cinc eixos:
- Més recursos: amb una major inversió en prevenció per part de les empreses; més recursos per a activitats preventives per part de les mútues d'accidents i malalties professionals; una línia d'ajuts a les empreses de menys de 50 treballadors perquè inverteixin en seguretat; i un increment dels recursos que el Govern destina a la prevenció de riscos laborals.
- Més compromís: impulsant pactes per a la reducció de la sinistralitat als convenis col·lectius a Catalunya; coordinant l'activitat preventiva de les mútues d'accidents de treball i malalties professionals; i duent a terme accions interdepartamentals en la matèria, com vincular la contractació pública i la prevenció de riscos.
- Més formació: incorporant els valors de la prevenció a la nostra societat des de l'escola, els instituts i els centres de formació ocupacional i contínua; adaptant la formació a col·lectius vulnerables com joves i immigrants; i impulsant la formació contínua sobre prevenció a les empreses amb una dotació pressupostària de 5 milions d'euros en el període 2007-2008.
- Més salut: integrant els diversos registres sanitaris i identificant les malalties professionals.
- Més sensibilització, vigilància i control: intensificant les campanyes dutes a terme fins ara; destinant més mitjans a les tasques inspectores; obtenint el traspàs a la Generalitat de la Inspecció de Treball; i col·laborant amb els Mossos d'Esquadra, la Fiscalia i la judicatura.
Totes aquestes línies de treball s'orienten a reduir la incidència dels accidents laborals a Catalunya, que a més de les conseqüències que tenen sobre la vida i la salut de les persones treballadores, tenen també una forta incidència en la competitivitat de les empreses del país. Creuant les dades del Fòrum Econòmic Mundial i de la Organització Internacional del Treball (OIT) sobre competitivitat econòmica i sinistralitat laboral a nivell mundial, s'aprecia clarament que ambdues qüestions estan directament relacionades. Per això, millorar la prevenció no només augmenta la qualitat de l'ocupació, sinó la capacitat de les empreses catalanes de competir a escala internacional.
Amb l'objectiu d'ajudar a les empreses a reduir la sinistralitat laboral i ser més competitives, el Departament de Treball impulsa l'aplicació a Catalunya de plans voluntaris de reducció de la sinistralitat laboral entre les empreses que tenen un índex d'incidència d'accidents superior a la mitjana del seu sector.
La principal novetat d'aquest Pla és el fet que les companyies l'adopten de forma voluntària, comprometent-se a aplicar les mesures de prevenció dels accidents laborals recollides en el pla específic que elaborarà cada companyia. Per fer aquest pla l'empresa podrà comptar amb el suport de tècnics del Departament, inspectors de Treball i tècnics de les mútues. El suport de l'administració i de les respectives mútues es concretarà en l'aportació d'instruments metodològics, de diagnòstic, informació i formació perquè les empreses adherides al Pla puguin dissenyar i aplicar els seus programes d'actuació per reduir la sinistralitat laboral. El programa ha de fixar quin és l'objectiu de reducció dels accidents -tant en nombre com en gravetat¬de la companyia.
L'objectiu és aconseguir que, amb la implicació activa de la direcció i els representants dels treballadors, s'integrin les mesures del pla en el funcionament quotidià de les empreses i evitar que les reduccions en els índexs de sinistralitat tinguin efecte només a curt termini.
De fet, la idea d'aquest programa parteix de la constatació que tot sovint les actuacions de pressió de l'administració i la Inspecció aconsegueixen millores temporals en la incidència dels accidents laborals, però aquesta torna a augmentar al cap d'un temps perquè les actuacions preventives no s'han desenvolupat amb el convenciment de l'empresa.
Cal dir, a més, que mentre s'estigui posant en aplicació el pla a cada empresa la Inspecció de Treball i Seguretat Social no portarà a terme visites planificades ni actuacions sancionadores relatives a deficiències que estiguin en via de correcció segons el programa, i en la mesura que aquest s'estigui complint. La Inspecció intervindrà, però, en cas d'accident de treball, malaltia professional o si es denuncia algun incompliment de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals.
Per poder-se acollir a aquest Pla les empreses han de tenir un índex de sinistralitat més elevat que la mitjana del seu sector, tenir més de 6 treballadors, disposar d'organització preventiva i haver avaluat els riscos laborals en els seus centres de treball. Així mateix, és imprescindible el suport dels treballadors o els seus representants a l'aplicació del programa, mentre que la direcció ha de mostrar un compromís ferm d'actuar contra la sinistralitat laboral.
Les empreses interessades a participar al Pla de reducció d'accidents hauran de presentar un programa a aplicar, que han d'elaborar els serveis de prevenció de la companyia amb l'assessorament de la seva mútua. Aquest programa ha de reunir les següents característiques.
- Haver estat elaborat basant-se en l'anàlisi dels accidents de treball ocorreguts a l'empresa.
- Incloure una planificació temporal i quantificada en el període d'execució del programa, que és de dos anys.
- Comptar amb l'acord del comitè de Seguretat i Salut, els delegats de prevenció o la representació dels treballadors
- Fixar un objectiu de reducció substancial de l'accidentalitat -es proposa, a títol orientatiu, una reducció del 20%-
- Acreditar l'existència d'una organització preventiva a l'empresa i la realització de l'avaluació de riscos.
L'empresa, que podrà utilitzar la seva condició d'empresa adherida al Pla a la seva publicitat i comunicació corporativa, haurà de retre comptes al Departament de Treball de l'aplicació del Pla en els següents terminis:
- Als 3 mesos de l'adhesió definitiva al programa -és a dir, un cop dissenyat el pla, que pot trigar uns cinc mesos-, s'informarà de la posada en marxa del pla i les primeres actuacions realitzades.
- Als 12 mesos es presentarà un calendari on figurin les actuacions realitzades, les que queden pendents i qualsevol incidència i canvi que s'hagi pogut produir. També s'aportarà l'índex d'incidència del període, comparat amb el que tenia l'empresa en començar el programa, i amb el que té el seu sector.
- Als 15 mesos s'informarà de les actuacions més recents i del seguiment global del programa, així com de les dades interanuals pel que fa a l'índex d'incidència i dels dies de baixa.
- Als 18 mesos s'actualitzarà la mateixa informació que a l'etapa anterior.
- Als 24 mesos es farà l'informe de tancament del programa, amb un balanç de les actuacions, les millores aconseguides, així com de les dificultats trobades i la solució que s'ha aplicat finalment per resoldre¬les.
A banda de les conseqüències que la sinistralitat té per a la salut, o la vida dels treballadors, cal recordar que comporta un elevat cost social i econòmic. L'any passat els accidents van suposar la pèrdua de tres milions de jornades de treball, amb la reducció de productivitat i competitivitat que això comporta per a les empreses catalanes. De fet, la pèrdua de jornades laborals va tenir el 2006 un cost, només en salaris i cotitzacions, d'uns 232 milions d'euros.
Tot i que des de 2003 s'han reduït més d'un 20% els accidents greus i que en el cas dels accidents mortals les dades són les millors des del 2000 -si bé el 2006 va haver un repunt respecte a l'any anterior-, s'ha de seguir millorant. L'any 2006 es van produir prop de 163.000 accidents durant la jornada laboral, dels quals 1.250 van ser greus i 143 mortals.
Els accidents laborals es concentren en determinats sectors i perfils de treballadors. Així, la població d'entre 16 i 29 anys concentra gairebé un terç dels accidents, mentre que suposa només un 25% de la força de treball. D'altra banda, el nivell de sinistralitat de la població immigrada és un 35% superior al de les persones treballadores autòctones. I les persones amb contracte temporal pateixen un 42% dels accidents de treball, tot i sumar només el 26% de la població assalariada.
A més, les persones que porten menys d'un any a la seva empresa concentren el 45% dels accidents, mentre que són un terç de les persones assalariades. Per territoris, les demarcacions amb un índex d'incidència més elevat són Girona (6.600) i Tarragona (6.100), per sobre de la mitjana catalana, que se situa en 5.900 accidents anuals per cada 100.000 treballadors.
La distribució de la sinistralitat laboral és també força desigual entre els diferents sectors econòmics i empreses, ja que el 100% dels accidents es concentren en un 18% de les companyies. A més, dues terceres parts dels accidents es concentren en sis sectors econòmics: construcció, metal·lúrgia, comerç, empreses de treball temporal (ETT), hoteleria i indústria alimentària.
