Generalitat de Catalunya

Acords de govern

Dimarts, 3 d'abril de 2007

El Govern aprova el Decret de sequera 2007 davant el baix nivell de les reserves d'aigua a les conques internes


El Decret entrarà en vigor la setmana vinent


Les pluges d'aquests darrers dies no han permès, de moment, la recuperació desitjable de l'estat de les reserves, raó per la qual cal prendre mesures preventives per garantir l'abastament


Les reserves dels embassaments de les conques internes de Catalunya estan al 40,62% de mitjana, quan l'any passat estaven al 77,84%


El Govern ha aprovat avui el Decret de mesures excepcionals i d'emergència per a la gestió dels recursos hídrics com a mesura de prevenció per tal d'assegurar al màxim els usos de l'aigua per a l'abastament de la població davant l'escenari de sequera que es preveu per aquest 2007.

Catalunya, independentment de les pluges caigudes aquests darrers dies, que de moment no han comportat una recuperació significativa de l'estat de les reserves, especialment a les conques internes on es concentra la demanda de consum domèstic de 4 milions d'habitants, i de les pluges que puguin produirse durant la primavera, ha d'assumir un nou escenari de sequera per a aquest any.

En el sistema Ter-Llobregat, per exemple, tot i que els nivells d'aigua embassada s'han incrementat en 2,16 hm3 en les darreres 24-48 hores a causa de les pluges, caldria un increment de 20 hm3 addicionals per sortir de la situació d'excepcionalitat 1 que marca el Decret.

Això es deu a una mancança de pluges a tot el país durant els darrers 6 mesos, que ha determinat una reducció de les reserves d'aigua en els embassaments i, juntament amb la manca de reserves nivals, fa preveure que, si no plou més durant la primavera, es puguin produir problemes en la satisfacció adequada de les demandes d'aigua en moltes de les conques hidrogràfiques i sistemes de gestió de recursos arreu del territori.

Per tal d'assegurar al màxim els usos de l'aigua per a l'abastament de la població i altres usos declarats prioritaris per la llei, resulta imprescindible adoptar amb immediatesa les mesures correctores que intensifiquin l'estalvi i un aprofitament encara més eficient de l'aigua emmagatzemada fins que els recursos superficials i subterranis i, especialment les reserves embassades, recuperin els nivells necessaris.

Avui, i després de les pluges dels darrers dies, les reserves dels embassaments de les conques internes de Catalunya estan al 40,62% de mitjana de la seva capacitat (el passat dia 30 estaven al 40,50%), enfront del 77,84% de l'any anterior.


L'aprovació del Decret i la seva aplicació

El Decret de mesures excepcionals i d'emergència que aprova avui el Govern de la Generalitat de Catalunya és una eina d'aplicació de mesures d'estalvi i restricció de forma progressiva i justificada que s'activen quan es superen els llindars establerts als indicadors personalitzats per cada conca o sistema regulat. Això vol dir, independentment de què el decret sigui vigent, que les mesures s'apliquen si procedeix per manca de recurs hídric o per dèficit acumulat de precipitació a 3 mesos, amb un grau d'intensitat proporcional al nivell de dèficit; i aquesta modulació el Decret la preveu territorialment, adaptant-se a les realitats de cada conca de Catalunya i de cada moment temporal. Per tant, si aquestes pluges o altres que es produïssin en el futur tinguessin alguna repercussió de millora dels sistemes, el Decret ho recollirà, retardant l'entrada en els escenaris d'excepcionalitat. La vigència i l'activació de les mesures específiques són independents.

Cal destacar que el Decret planteja llindars realistes amb la climatologia del nostre territori, essent aquests llindars modulables al llarg del mesos per tal de recollir la realitat de precipitació a les conques i aportacions dels rius. Per tant, que plogui a la primavera és quelcom que ja preveu i, l'evolució anunciada de les reserves embassades, inclòs el cas més pessimista, preveu tenir un cert nivell d'aportacions als embassaments. Es pot dir que el decret ja preveu que plogui mínimament en els mesos típicament plujosos.

Sortir d'un escenari de sequera no és una situació que esdevingui d'un dia per un altre. Al 2005, es van començar a produir les precipitacions que recuperaren els sistemes hídrics i les reserves embassades a l'agost, mentre que les primeres conques que van tornar a la normalitat ho van fer al l'octubre i la totalitat del territori ho feia a principis del mes de desembre. Per tant, s'imposa prudència a l'hora d'avaluar les repercussions de les precipitacions a la recuperació de les reserves, actualment en dèficit hídric durant més de 6 mesos, ja que la inèrcia d'evolució d'aquestes reserves és molt gran i necessita d'episodis de pluja sostinguts i quantiosos.

L'efecte clar de la pluja d'aquests dies és que pot relaxar les demandes d'aigua, especialment les agrícoles, que han rebut un aigua natural que manté les reserves embassades per més endavant.

L'aprovació del Decret, més enllà de què algunes de les seves mesuren no s'apliquin el primer dia d'entrar en vigor, és una mesura preventiva que ens dóna eines per gestionar la sequera en el grau d'intensitat que es doni en cada moment.

El Decret impulsat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge s'aprova avui després d'un ràpid procés d'informació i esmena per tal de recollir aspectes d'interès per a altres departaments de la Generalitat, associacions d'abastadors d'aigua, comunitats de regants afectades, l'Entitat Metropolitana, i la resta de membres de les comissions de desembassament, òrgans gestors dels sistemes regulats a les conques internes de Catalunya.

El Decret entrarà en vigor la setmana vinent un cop publicat al DOGC. L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), mitjançant la seva pàgina web, publicarà cada quinze dies l'estat de les reserves, els valors dels indicadors establerts al Decret, la situació de cada conca, i el grau de compliment dels paràmetres regulats pel Decret. Aquesta informació web es complementarà amb la publicació al DOGC, una vegada al mes, dels municipis que es trobin dins de l'escenari d'excepcionalitat.

Les mesures que estableix el Decret preveuen una aplicació progressiva i seqüencial de restriccions que allarguen les reserves hídriques per tal d'evitar l'entrada en l'escenari d'emergència, situació on s'apliquen ja restriccions de l'ús de boca. Les restriccions als usos no prioritaris i l'estalvi en l'abastament mitjançant les obligacions que estableix el Decret representen, segons les dades del 2005, una reducció dels consums de les xarxes d'abastament de prop del 6%. No obstant això, cal destacar que una part dels estalvis aconseguits es consoliden després d'uns episodis de sequera, amb la qual cosa és d'esperar que enguany les reduccions de l'abastament siguin menors.

Les mesures sobre l'abastament que generen aquest estalvi són previstes al Decret i complementen les actuacions que cada ciutadà pot fer en el consum domiciliari amb actuacions municipals de reducció de regs de jardins, tancament de fonts ornamentals, reducció del baldeig de carrers amb aigua potable, control d'ompliment de piscines privades, ús de fonts pròpies, preparació dels plans de contingència municipal si es tracta de municipis de més de 20.000 habitants o de l'àmbit d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL), publicació de bans i aplicació de mesures d'àmbit municipal, etc.

En el conjunt d'usos regulats en l'àmbit Ter-Llobregat, les mesures restrictives representen un estalvi durant els propers 6 mesos de 32 Hm3. A la conca de la Muga aquest valor és de 17 Hm3. Si no s'apliquen les mesures, les reserves del conjunt del sistema Ter-Llobregat es veurien compromeses durant la propera tardor.

Per pal·liar els efectes dels desabastaments puntuals d'alguns municipis fora de les xarxes regionals, es continuaran subvencionant el transport d'aigua per cisternes o les obres de noves captacions i transport d'abastament d'emergència. Així mateix, el Govern de la Generalitat de Catalunya pot habilitar altres ajuts i actuacions més enllà de l'àmbit de l'abastament domiciliari.

La gestió del Decret es confereix a una Comissió Interinstitucional integrada per membres del Departament de Governació i Administracions Públiques; el Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural; el Departament de Salut; el Departament d'Innovació, Universitats i Empresa; el Departament d'Economia i Finances; el Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació; l'Agència Catalana de l'Aigua; l'Associació Catalana de Municipis i Comarques; la Federació de Municipis de Catalunya, i l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus.

Aquesta Comissió Interinstitucional proposarà al Govern fer actuacions i habilitar dotacions econòmiques addicionals adreçades a sufragar les despeses derivades d'aquest Decret corresponents a serveis o intervencions de competència dels diversos departaments de la Generalitat.


Les precipitacions dels darrers dies i previsió

Conques internes


Precipitacions

L'episodi hidrològic dels dies 2 i 3 d'abril (darreres 24 h) ha estat caracteritzat per pluges generalitzades a tot el territori, amb les precipitacions més significatives a la zona litoral i prelitoral, especialment a la conca baixa del Llobregat i del Besòs (52 mm i 55 mm respectivament). Les precipitacions acumulades al sud de Tarragona en les darreres 24 h han estat menys importants que les esperades amb 25 mm.

Les precipitacions acumulades en 24 h en les subconques dels embassaments dels principals rius (per exemple 35 mm al Alt Llobregat) van ser menys importants que en la zona litoral, encara que més quantioses que les del cap de setmana del 31 de març. Per altra banda, a la conca alta del Ter les pluges van ser més significatives que a la conca baixa, comarques del Baix Empordà, La Selva i Gironès. Com s'ha dit anteriorment, l'episodi de les últimes 24 h ha produït les majors concentracions de precipitació en la zona litoral i prelitoral, a les conques baixes del Llobregat i Besòs i, en menor grau, a la conca alta del Ter

Cabals

Actualment (9 h del 3 d'abril) els cabals en la conca alta del Ter estan augmentant, així com en capçalera del Fluvià i la conca alta del Llobregat. En canvi en les conques del Besòs, Baix Llobregat i Francolí els pics més importants de les pluges d'ahir a la nit ja han passat, encara que es poden produir altres pics menors en les properes hores d'aigua aportada pels afluents.

Embassaments

Tal com es va dir anteriorment, les precipitacions més importants van ser al litoral i prelitoral, per tant el increment del volum als embassament no ha estat molt significatiu, encara que més importants que els del cap de setmana.

Cal destacar que els llindars d'entrada en escenaris d'excepcionalitat segon el decret de sequera de 2007 que s'aprovarà avui (igual a 270 hm3 i 25 hm3 a 30 d'abril pels sistemes Ter-Llobregat i Muga respectivament) indiquen que les últimes previsions es mantenen. És a dir que es preveu l'entrada en excepcionalitat 1 en el sistema Ter- Llobregat a mitjans d'abril, en tant que a La Muga s'ha entrat en excepcionalitat 1 l'1 d'abril. Concretament, per evitar l'entrada en excepcionalitat 1 a mitjans d'abril, el sistema Ter-Llobregat necessita augmentar en més de 20 hm3 les seves reserves.

Respecte de la situació de les conques no regulades, on la declaració de l'escenari d'excepcionalitat es determina quan la precipitació acumulada dels tres darrers mesos anteriors es troba per sota del 80% de la mitja històrica 1996-2004 de l'acumulat pels mateixos mesos, també es manté la mateixa previsió existent, és a dir que es troben en l'escenari d'excepcionalitat 1.


Conques catalanes de l'Ebre

Precipitacions

L'evolució de l'episodi hidrològic en les últimes 48 hores a les Conques Catalanes de l'Ebre ha estat caracteritzat per pluges generalitzades al conjunt de les subconques, amb les precipitacions més significatives a les comarques de la Noguera, el Pallars Jussà i l'Alt Urgell. L'episodi va seguir una evolució sud-est nord-oest, concentrant-se puntualment les pluges més importants durant la tarda de dilluns dia 2 i la matinada del dimarts dia 3 d'abril.

Les pluges esdevingudes han donat lloc a un increment de les entrades als embassaments de la Noguera Pallaressa, la Noguera Ribagorçana i el Segre que s'ha vist reflectit en un augment dels volums embassats, que encara es poden veure incrementats en les properes hores. Als cabals deguts a la fusió de la neu caiguda durant el cap de setmana del 24 i 25 de març al tram alt i mig de l'Ebre s'han afegit les precipitacions caigudes les últimes 48 hores. Aquest fet ha provocat que en el cas dels embassaments a l'eix principal de l'Ebre, com en el cas de Mequinensa, s'hagi augmentat el cabal de desembassament controlat per generar resguard de seguretat i que en l'embassament de Flix s'hagi continuat amb els desembassaments preventius de seguretat.

Cabals

Els cabals generats a conseqüència de l'episodi de pluges, juntament amb l'efecte favorable sobre el terreny de les pluges del cap de setmana, ha donat lloc a un augment significatiu dels cabals en els rius de la Noguera Pallaressa, la Noguera Ribagorçana i el Segre. Actualment els cabals continuen amb una tendència creixent. Per altra banda, l'augment dels cabals al riu Ebre en les estacions d'Ascó i Tortosa han estat el resultat dels desembassaments progressius per generar resguards de seguretat als embassaments de Mequinensa, Ribaroja i Flix, fruit de la crescuda de l'alt i mig Ebre fora del territori de Catalunya.


Previsions

La tempestes aniran a la baixa, circumscrivint-se al terç nord-est (nord de la província de Barcelona i província de Girona), on continuarà plovent de forma moderada, però continuada fins al mig dia. A la tarda les pluges aniran perdent terreny fins a reduir-se a episodis puntuals al Pirineu lleidatà cap a la nit. No s'espera que al llarg del dia d'avui plogui a les comarques de Tarragona, les més afectades per aquests aiguats. Fruit d'aquesta predicció l'SMC encara manté l'avís de possibilitat de pluges intenses en les comarques esmentades del terç nord-est.

La resta de la setmana es mantindrà en inestabilitat meteorològica, amb possibilitat de xàfecs dispersos, que podran ser localment intensos, a partir de la nit de dimecres, matinada de dijous. En qualsevol cas, no s'espera que siguin pluges tan generalitzades i quantioses com les del darrer episodi.


Característiques del nou Decret de sequera

Les característiques més significatives del Decret són les següents:

  • El Decret té una estructura i un contingut molt similars al de l'any 2005, i aglutina les mesures d'excepcionalitat i d'emergència en un únic text.
  • Al sistema Ter-Llobregat, la declaració d'entrada als diversos escenaris d'excepcionalitat serà regida per indicadors de volums del conjunt del sistema o de les conques per separat, per tal d'evitar desequilibris entre conques.
  • L'ús de fonts pròpies per a activitats lúdiques quedarà restringit a autoritzacions expresses ad hoc.
  • S'inclourà una línia d'ajuts d'abastaments d'emergència per a vehicles cisternes o obres provisionals equivalents en termes similars a la resolució que existeix ara, però restaran condicionats a l'aplicació de mesures de restricció progressiva i foment de l'estalvi en escenaris anteriors al d'emergència.
  • Es milloraran els mecanismes de declaració de dades i comunicació, i es fomentarà així el coneixement global de l'estat de les reserves per part de l'ACA i de les demandes previstes per part de les entitats subministradores, a fi de millorar l'eficiència de l'ús del recurs en situacions d'escassetat.

La intensitat de les mesures que cal prendre per fomentar l'estalvi, reduir les dotacions i aplicar restriccions als diversos usos s'ha de produir de manera seqüencial i progressiva, i cal cercar, doncs, la proporcionalitat entre les mesures preses i la gravetat de la situació comparant reserves i demandes a servir perquè siguin efectives en intensitat i en el moment d'aplicació.

D'altra banda, l'estat de les reserves en el mes actual, malgrat que són inferiors a les del març del 2005, encara són anteriors a un possible episodi de pluja. L'equilibri entre activar les restriccions amb les conseqüències que es puguin derivar als sectors afectats i les probabilitats de recuperar els sistemes amb unes precipitacions primaverals es considera correctament ajustat amb els nous llindars del Decret 2007.


Descripció dels escenaris
  • Escenari de prealerta: preveu la intensificació del seguiment de l'estat de les reserves i accions d'informació i sensibilització orientades a afavorir l'estalvi.
  • Escenari d'excepcionalitat de nivell 1 o alerta: situació en la qual, atesa l'excepcional escassetat de recursos hídrics, cal que s'adoptin les mesures d'estalvi en relació amb els usos i el medi que preveu aquest Decret per tal de garantir l'abastament a termini mitjà.
  • Escenari d'excepcionalitat de nivell 2: situació en la qual, atesa la intensificació de l'estat d'excepcional escassetat de recursos hídrics, cal que s'adoptin les mesures restrictives en relació amb els usos i el medi que preveu aquest Decret per tal de garantir l'abastament a curt termini.
  • Escenari d'emergència: situació en la qual, atesa l'excepcional manca de recursos hídrics, cal establir restriccions i limitacions extraordinàries en els usos de l'aigua a fi i efecte de garantir-ne l'abastament.
Actuacions previstes en cada escenari:
Escenari Mesures
Emergència Restriccions a l'abastament.
Prealerta Intensificació del seguiment de l'evolució de les reserves.
Mesures de caràcter informatiu i de conscienciació.
Excepcionalitat 1 (Alerta) Reducció en un 15% de les dotacions de reg a sistemes regulats.
Mesures de caràcter informatiu i de conscienciació.
Anul·lació dels desembassaments per a ús exclusivament hidroelèctric.
Intensificació dels controls d'usuaris.
Intensificació de les mesures d'estalvi a les xarxes d'abastament.
Restriccions d'abocaments i sistemes no fluents.
Excepcionalitat 2 Reducció en un 45% de les dotacions de reg a sistemes regulats.
Major intensificació de les mesures d'estalvi a les xarxes d'abastament.
Restriccions als usos ambientals.

Els instruments per fer front al nou episodi de sequera

Per la seva banda, l'Agència Catalana de l'Aigua ha implantat una sèrie d'instruments i plans de gestió que inclouen diverses mesures per reduir el consum d'aigua; recuperar els aqüífers, i aplicar el nou Decret de sequera 2007, que preveu diferents escenaris i restriccions en tots els àmbits.

  • A finals del mes de gener es van constituir a l'ACA el Comitè Permanent de la Sequera, com a òrgan executiu per al seguiment dels episodis de manca de recurs i planificació d'actuacions, i la Comissió de Gestió de la Sequera (CGS), a la qual es va encarregar la doble tasca de redactar el nou Decret de mesures excepcionals i d'emergència per a la gestió del probable episodi de sequera d'enguany, i també la redacció i tramitació del Pla de gestió de sequeres. Igualment, es va endegar una campanya de foment de l'estalvi.
  • Per desenvolupar les seves funcions, la CGS ha creat els grups de treball necessaris perquè els resultats siguin operatius i consensuats amb els diversos usuaris, dels quals cal destacar el Grup de Treball amb Abastadors (ATLL, ASAC, AAA, EMSHTR) per tal de coordinar les mesures de gestió de la sequera amb els plans d'emergència per a l'abastament.
  • Altrament, es va convocar la Comissió de Desembassament Extraordinària del Llobregat per tal d'implantar unes consignes de desembassament i captacions més ajustades a la realitat de les reserves regulades d'aquesta conca. La reducció d'aportacions al Llobregat és més significativa que al Ter i la mesura està dirigida a salvaguardar els usos abastats exclusivament des dels embassaments del Llobregat i l'aqüífer de la vall Baixa i el delta del Llobregat.

Ajuts per als ens locals

Cal recordar que el volum embassat al Ter-Llobregat és l'indicador més important de l'estat de les reserves a les conques internes de Catalunya. En general, tots els indicadors, tant de precipitació en conques no regulades com de nivells piezomètrics, evolucionen negativament i, per tant, s'espera que hi pugui haver incidències en l'abastament d'alguns municipis durant els propers mesos.

En aquest sentit, l'Agència Catalana de l'Aigua ha ampliat fins al 31 de desembre de 2007 el termini de presentació de sol·licituds de l'Ordre de subvencions (MAH/2451/2006) de 19 de juliol, per tal de col·laborar amb el finançament de les despeses extraordinàries realitzades pels ens locals i generades pel transport de l'aigua destinada al consum domèstic, mitjançant vehicles cisterna o similars, i en la quantitat econòmica que s'estimi en funció dels habitants i el volum d'aigua subministrat en el període necessari, segons els criteris que fixa l'Ordre d'ajuts (poden arribar fins al 90%).

Durant l'any 2006 s'han atorgat en concepte d'ajuts d'abastament 38 milions d'euros. Per tant, es preveu una línia d'ajuts d'abastaments d'emergència per a vehicles cisternes o obres provisionals equivalents en termes similars a la resolució que existeix ara, però restaran condicionats a l'aplicació de mesures de restricció progressiva i foment de l'estalvi en escenaris anteriors al d'emergència.

També, i com a novetat, la Generalitat de Catalunya pot contribuir al sosteniment de les despeses extraordinàries, enteses com a sobrecostos a l'abastament d'aigua al bestiar, de conformitat amb el que estableix l'article 38.2 d'aquest Decret.



Avís legal | Accessibilitat | Sobre gencat | © Generalitat de Catalunya