Generalitat de Catalunya

El Govern ha presentat un pla per fer una gran remodelació dels equipaments sanitaris catalans, amb l'any 2012 com a horitzó, i respon als objectius estratègics d'equilibri territorial, cohesió social i proximitat. Preveu una inversió de 3.300 Milions d'euros en 799 actuacions en infraestructures sanitàries, amb 232 obres noves (178 centres d'atenció primària [CAP], 14 hospitals, 5 hospitals lleugers, 17 centres sociosanitaris i 17 centres de salut mental) i 567 reformes i ampliacions. Els nous equipaments seran moderns, eficients i sostenibles.

En l'àmbit hospitalari, ja s'ha inaugurat l'Hospital del Vendrell i s'ha iniciat la construcció de l'Hospital Comarcal del Baix Llobregat, a Sant Joan Despí, i dels nous hospitals de Mollet del Vallès i d'Olot. A més, s'ha signat un conveni per a la construcció del nou Hospital de Sant Boi del Llobregat i s'ha arribat a un acord amb el Govern francès per a la construcció del nou l'Hospital Transfronterer de la Cerdanya, que vol ser un referent europeu per ser el primer centre que oferirà serveis a dos Estats diferents.

En el camp de l'atenció primària, s'invertiran, fins a l'any 2012, 545,9 Milions d'euros en 377 actuacions (178 són obres noves, la resta -199- són reformes,ampliacions i millores -RAM-). Concretament, l'any 2006 s'inicien o de construcció a 57 centres de salut (i/o consultoris locals) i 49 actuacions RAM de reforma, ampliació i millora.

A més, s'han creat dos nous dispositius assistencias: els centres d'urgències d'atenció primària (CUAP) amb l'objectiu de millorar l'atenció a les urgències (en una primera fase 2006-07 es posaran en marxa 12 CUAP per arribar a un total de 34 CUAP l'any 2012 i donar cobertura a més de la meitat de la població de Catalunya) i els hospitals lleugers o de proximitat (5 de previstos) concebuts com a dispositius d'atenció especialitzada sense inter nament que aglutinen l'atenció especialitzada ambulatòria (consultes d'especialistes), activitats típicament hospitalàries com la cirurgia major ambulatòria o l'hospitalizació de dia, supor t diagnòstic i urgències.

El Programa de Diagnòstic Ràpid de Càncer, que es va iniciar l'octubre de 2005, implanta un circuit de diagnòstic ràpid dels càncers més freqüents i que són causa de mortalitat (pulmó, mama i còlon) a tota la Xarxa Hospitalària d 'Utilització Pública. L'objectiu és que en menys de 30 dies el ciutadà passi de la sospita de càncer al diagnòstic i si és necessària, a l'inici del tractament.

Això ha implicat una millora específica en la qualitat mèdica de l'assistència dels pacients afectats pel càncer més prevalent. La mitjana de dies des de la sospita de càncer fins a l'inici de trac tament és de: còlon, 31 dies; mama, 28 dies, i pulmó, 35 dies.

Des del desembre de 2003, en què l'espera per aquest tipus d'operacions era de 5,6 mesos s'ha reduït fins a 4,52 mesos a finals de l'any 2005, el que suposa una reducció del 19,85% en tan sols dos anys. Aquesta millora palpable en l'atenció a la ciutadania per l'escurçament en l'espera de les operacions no greus, ve bàsicament donada per l'increment de l'activitat. La reducció és més notòria en les intervencions amb més temps d'espera, com la pròtesi de genoll, que s'ha reduït dels 13,83 als 8,19 mesos. L'objectiu de la Generalitat és que a data 31 de desembre de 2006, 12 proves diagnòstiques tinguin un temps d'espera màxim de 90 dies. El Govern ha apostat fermament per una política de centres de referència a Catalunya amb la creació de diferents institucions entre les quals destaquen la creació del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona, l'Institut de Recerca en Medicina Predictiva i Personalitzada, l'Institut de Recerca en Metàstasis Tumorals, el Centre de Referència en Investigació en Salut Ambiental, el Centre d'Investigació en Salut Internacional, l'Institut Català d'Investigació en Ciències Neurològiques, la Unitat d'Investigació Transnacional en Càncer (UITC Vall d'Hebron), el Parc de Recerca de Biomèdica, el Centre de Recerca de Salut Internacional de Barcelona i l'Institut Gol i Gurina de Recerca en Atenció Primària.

En l'àmbit de la salut pública s'ha creat l'Agència de Protecció de la Salut conjuntament amb el món local per tal de treballar el camp de la prevenció i promoció de la salut. Aquesta Agència actua com a embrió de la futura Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT), que pretén protegir la població en aquest àmbit i donar resposta a problemes de salut prioritaris (com ara tabaquisme, abús d'alcohol i drogues, obesitat, Sida i altres malalties de transmissió sexual, etc.) i riscos emergents (grip aviària, "vaques boges", SARS, bioterrorisme, etc.) en la nostra societat. A més, al 2006 s'ha doblat respecte el 2003 el pressupost destinat a salut pública, que reflecteix un creixement anual mitjà del 28,7% en el període 2004-2006.

Entre les principals accions endegades pel Departament de Salut en l de la salut pública cal destacar, per exemple, el pla per la preescripció gratuïta de la píndola de l'endemà a tots els centres sanitaris, i que s'han posat en marxa programes de prevenció de transmissió d'infeccions de caràcter sexual, de seguretat alimentària i de lluita contra el tabaquisme, el sendentarisme i la obesitat.

S'ha creat una comissió interdepartamental per afrontar una eventual pandèmia de grip aviària amb el suport de gairebé totes les conselleries de la Generalitat. Paral·lelament, el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca ha delimitat les zones d'especial risc d'influència aviària: els deltes de l'Ebre i del Llobregat, els aiguamolls de l'Empordà, els estanys de Pals, la desembocadura del Ter, Sant Llorenç de Montgai, Utxesa, l'estany d'Ivars i Vila-sana i l'aiguabarreig del Segre-Cinca. S'ha habilitat el telèfon 93 561 70 00 per a qui vulgui comunicar la descoberta d'aus salvatges mortes i s'han analitzat unes 1.500 mostres, cap de positiva. Des del desembre de 2005 s'ha posat en marxa la prova pilot de recepta electrònica a quatre àrees bàsiques de salut (ABS) a Salt i la Bisbal d'Empordà (Girona), i a Tortosa i Ulldecona (Terres de l'Ebre), que atenen al voltant de 100.000 usuaris. També s'ha iniciat la modernització dels processos assistencials amb la posada en funcionament del projecte de la història clínica electrònica, i l'inici de 40 proves pilot de telemedicina, amb l'objectiu d'apropar els serveis d'atenció primària als ciutadans aprofitant les oportunitats que ofereixen les tecnologies de la informació. D'altra banda, 541 dels centres d'atenció primària ja disposen de banda ampla, mentre que a finals de 2003 només en tenien 9. El Departament de Salut ha implementat una reforma profunda de les urgències, les emergències i el transport sanitari amb els objectius de millorar el temps de resposta i l'equitat territorial. S'ha creat una única empresa, a partir de la fusió SEMSA i SCUBSA, que es responsabilitza de la planificació, el finançament i la gestió de les emergències en tot el territori català.

I s'han adjudicat per serparat els concursos del transport sanitari urgent i del no urgent, abans era conjunt. Per al transport sanitari urgent s'ha tingut en compte l'estructura territorial i les hores de cobertura. Per a l'activitat del transport sanitari no urgent s'ha tingut en compte els serveis programats a atendre. En l'àmbit del transport sanitari hem de destacar: el creixement del nombre de vehicles de transport sanitari en un 31% (1.142 ambulàncies l'any 2006) i l'increment del pressupost dedicat en un 113,2% (175'8 M). També s'ha fet un nou concurs en relació a la rehabilitació, per tal de reordenar-la i potenciar- la amb un important increment de pressupost i de l'activitat contractada. Amb aquest nou concurs s'ha potenciat sobretot la rehabilitació domiciliària i s'han incorporat noves indicacions de rehabilitació com són la incontinència urinària d'esforç, la rehabilitació respiratòria i rehabilitació domiciliària a malalts neuromusculars amb discapacitat greu.

Sis hospitals públics dispensen cànnabis amb finalitats terapèutiques des d'octubre de 2005, fruit del pla pilot engegat per la Generalitat amb l'aval del Ministeri de Sanitat. El projecte va dirigit a pal·liar els símptomes d'uns 600 malalts de càncer, esclerosi múltiple o sida.