Generalitat de Catalunya

Els Plans d'Acció de Política Lingüística 2004-2005 i 2005-2006 inclouen mesures per potenciar l'ús social del català i fer més fàcil viure en aquesta llengua. El primer Pla d'Acció es va centrar en els àmbits de la immigració, les noves tecnologies, el món socioeconòmic i les activitats empresarials, i va comptar amb un pressupost de 3 Milions d'euros.

El segon Pla d'Acció, que es va posar en marxa el setembre de 2005, vol fomentar l'ús del català entre els joves quan es diverteixen i entre els immigrants que fan el procés d'integració. Dins d'aquestes actuacions destaquen els plans d'acolliment de set ciutats catalanes (Badalona, Banyoles, Lleida, Manlleu, Reus, Ulldecona i Vic); la campanya "Dóna corda al català", que pretén fomentar els usos interpersonals i informals de la llengua catalana i mobilitzar amplis sectors de la societat, sobretot els joves; l'obertura de cinc Oficines de Garanties Lingüístiques a Barcelona, Lleida, Girona, Tortosa i Tarragona, i el fort increment dels cursos de normalització a la ciutat de Barcelona, que pràcticament han doblat el nombre d'alumnes (1.500 el 2004, 2.760 el 2005) i que es veuran reforçats amb la campanya ""Barcelona t'ensenya el català", que preveu una inversió de 640.000 euros per tal d'incrementar en un 40% els cursos de català i doblar el nombre d'alumnes de l'any 2005. Finalment, destaca l'èxit absolut del programa "Voluntaris per la llengua", que s'ha anat estenent arreu del territori i que el 2005 ha registrat un 30% més d'inscrits: des del 2003 hi han participat 9.922 parelles lingüístiques.

Dins el Pla d'Acció de Política Lingüística, cal remarcar l'establiment de 22 plans d'acolliment lingüístic, a través dels Centres de Normalització Lingüística distribuïts per tot el territori. Aquests plans ajuden a la integració de la població adulta nouvinguda a Catalunya i al seu coneixement de la llengua catalana. Dins els 22 plans d'acolliment lingüístic s'han signat 128 convenis, 116 dels quals amb municipis i 12 amb consells comarcals. Un dels grans objectius d'aquests plans és la formació. Està previst que els cursos de català arribin als 50.000 alumnes estrangers durant aquest 2006; abans del segon semestre ja hi ha 35.000 inscrits. S'ha donat a conèixer als ciutadans els drets que tenen a utilitzar el català davant els òrgans judicials de Catalunya gràcies a la distribució de la primera Carta de Drets Lingüístics en l'àmbit de la justícia. S'ha anat augmentant el nombre de sentències en català i s'ha endegat un programa de formació personalitzada en llengua catalana adreçat a jutges, fiscals i secretaris. El març de 2005 el Govern va aprovar la constitució de Linguamón -Casa de les Llengües com un consorci entre la Generalitat, el Centre Unesco i la Fundació Fòrum Universal de les Cultures. Aquest nou organisme promourà el coneixement i el respecte de la diversitat lingüística i promourà una xarxa de col·laboració nacional i internacionl amb organismes amb objectius coincidents. La CCRTV, amb el suport del Departament de la Presidència, ha creat el Servei Català del Doblatge, que assumirà la versió catalana per a televisió dels films estrangers que s'estrenin en sales comercials i la cedirà gratuïtament a les distribuïdores. D'aquesta manera, la podran incloure en les edicions de DVD i també posar-la a disposició de les televisions que en comprin els drets d'emissió. El servei, que compta amb un pressupost anual de 3 Milions d'euros;, doblarà al català unes 350 pel·lícules cada any i gestionarà el fons històric de doblatge de Televisió de Catalunya. L'anomenat "ajut automàtic" a la premsa en català i en aranès, creat anys enrera i concebut per impulsar la normalització lingüística en aquest àmbit, s'ha ampliat per primera vegada als altres mitjans de comunicació: la premsa digital, la ràdio i la televisió. D'aquesta manera, els mitjans de comunicació audiovisuals i d'Internet que s'han acollit a aquest ajut han rebut un total de 2,7 Milions d'euros durant el període 2005-2006. Al mateix temps, els fons detinats a l'ajut automàtic de la premsa en català i en aranès, que s'havien mantingut congelat durant la legislatura anterior, han tingut un increment cnosiderable: 2% el 2004, 10% el 2005 i 33% el 2006.

A Catalunya, la quota de mercat dels mitjans de comunicació en llengua catalana s'ha mantingut més o menys estable en els últims anys, tret del cas de la ràdio, ja que darrerament l'audiència de les emissores en català ha millorat de manera notable. Així, la quota de mercat de la ràdio en català, en l'àmbit de la ràdio generalista, ha augmentat des del 40% que tenia l'any 2001 fins al 51,7% del 2006 (dades de la segona onada de l'Estudi General de Mitjans del anys 2001 i 2006).

En el cas de la premsa i de la televisió, la situació és diferent. L'any 2000, els diaris en llengua catalana representaven el 24,7% de les vendes totals dels diaris d'informació general a Catalunya, gairebé el mateix que el 2005, en què van representar un 24,5% (dades de l'Oficina de Justificació de la Difusió). En el cas de la televisió, la quota de pantalla dels catnals íntegrament en català i de cobertura nacional, TV3 i K3/33, va passar del 26,3% el 200 al 24,9% el 2005 (dades de Sofres AM).